Nou llibre sobre el Grau

Gràcies a l'editorial ACEN he pogut veure publicat el fruit de quinze anys de treball en forma d'un llibre. El llibre, que com el seu nom indica ("Vivències i peixos del Grau de Castelló") és tot un recull d'històries de peixos que mon pare em contava i referències vivencials a la meua infantesa allà pels anys seixanta i setanta del passat segle al Grau.
Crec que per a il·lustrar millor de què va el llibre, estaria bé que llegíreu la introducció del llibre:

Allà a començament dels anys noranta del passat segle va caure en les meues mans, potser per casualitat, un llibre. Potser la mateixa casualitat que ha fet que ara tingues en les teues mans aquest llibre. Aquell llibre a què em refereix era del mestre Josep Pla. Un llibre que es titulava "Cinc històries de mar". Una d'elles em va captivar: "Bodegó amb peixos". Allí Pla en parlava breument de cadascun dels peixos més populars de la costa brava. I a cadascun dels peixos els conferia unes característiques que ell les feia magistralment pròpies. I, amb la seua mestria natural, dotava de personalitat i fins i tot d'ànima a tots els peixos. Això em va fascinar. Aleshores vaig pensar en mon pare. Mon pare en coneixia la vida i costums dels peixos que el van acompanyar durant tota la seua vida de pescador. Per què no intentar fer alguna cosa pareguda amb els nostres peixos del Grau... La idea em va parèixer engrescadora. I li la vaig fer saber a mon pare.

Ell aniria escrivint-me en una llibreta tot allò que se li acudia de cadascun dels peixos i jo, a partir d’ací, miraria de ficar allò que jo creia més interessant. Al mateix temps m’anava portant peixos i jo el fotografiava. Tot plegat, al cap d’un parell d’anys, disposàvem d’un material abundant. Prou de material per començar un llibre. I això vaig fer. Aquest treball sobre els peixos el simultanejava amb els altres llibres que mon pare i jo anàvem escrivint: «Memorias del Grao de Castellón». Aquest darrer, en tres toms, es va publicar ja fa uns anys. Mon pare ens deixà al començament de l’any 2005, i els peixos, van haver d’esperar. Però com a tots ens arriba el moment, ara he volgut finalitzar aquest procés. I ara eix a la llum el producte d’aquelles ensenyances de mon pare. Aquest llibre té com a protagonista indiscutible els peixos del Grau. Però està completat per un recull de vivències meues de quan jo era xicotet i mon pare un jovial pescador.

Seria per a mi una gran satisfacció, que tu, lector o lectora que ara tens el llibre en les teues mans, m’acompanyares a través de les pròximes pàgines en un món de records que a colps de vivències i d’anònims peixos tenen la força d’eternitzar el passat i fer-lo present.

El besuc

Nom científic: Pagellus acarne

Família: Sparidae

Nom comú: En castellà, aligote. En català, besuc blanc. Al Grau de Castelló, besuc. Hem de tindre en compte que allò a què els castellans anomenen "besugo" no és el mateix espècimen que aquell que al Grau anomenem "besuc". Són de la mateixa família, però són dues espècies diferents. El "besugo" castellà és un peix que ací no se'n pesca. Només se'n captura a l'Atlàntic i no a la Mediterrània. És un peix molt més gran que el nostre besuc i amb una categoria comercial molt superior (el "besugo asado" és un plat força popular entre la gent del centre d'Espanya), i tot i que és semblant, repeteix, no és el mateix. El "besugo" (Pagellus bogaraveo) es diu en valencià "besuc ver"; i el que es pesca en les costes castellonenques se'n diu al Grau, besuc, i en castellà, com ja ha quedat dit, "aligote".

Descripció: El besuc presenta un front més prompte allargassat que no pas abrupte com el seu parent el "besugo". En el cos el besuc té una característica taca negrenca just al començament de l'aleta pectoral; en el "besugo" aquesta taqueta la trobarem per dalt de l'aleta pectoral.

El besuc no sol ultrapassar els 25 cm., el besuc ver, en canvi, ben bé pot arribar a fer mig metre de llargària.

El besuc presenta un color gris rosat, més fosc en el dors i més clar en el ventre.

Hàbitat: Viu en fons variats, arenes, arenes cenagoses i praderes de Posidonia oceanica, fins als 420 metres de fondària. El més corrent és veure'ls entre els 40 i els 180 metres de fons. Els besucs més joves viuen més arrimats a la costa.

Alimentació: És molt variable. Graten en l'arena cercant-hi mol·luscos, xicotets crustacis i larves de peixos.

Modalitat de pesca: El besuc, al Grau de Castelló es pesca en mig fondo, i sempre a l'arrossegament.

Observacions: El besuc és un peix que té molt poqueta categoria comercial. Si se'n pesquen pocs, aquests van a parar a la morralla. Si se n'han agarrat prous per a omplir una caixa, aquesta caixa de besucs es paga molt poc, i no són poques les vegades que els arrieros no li'n volen ficar preu i tota la caixa de besucs va a para a les aigües del port.

I és que el besuc és peix de carn aspra i gust sobri i sense brillantor. I per acabar-ho d'arreglar té un fum d'espines que posen en serioses dificultats a aquelles persones que no són destres en menjar peix. Tot plegat, un peix sense cap atractiu per al comprador. La millor manera de cuinar el besuc és fregit o torrat.